Sense temps per
reposar de l’entrevista, ens fiquem
de cap a la segona sala de Cubick.
Un inici una mica
més fluix, dóna pas a una ambientació boníssima. En la línia de l’entrevista, o millor.
Les proves
segueixen la mateixa línia. Són bones, abundants i potser una mica més fàcils, però no gaire.
Entre nosaltres
no ens hem posat d’acord en quina de les
dues sales és millor, però estan a un nivell molt alt. Tensió a dojo, nervis i corredisses.
El gamemèster molt bé al seu paper, complementant el joc. El final, tot i ser bo, potser no és tan potent com a l’entrevista. Però en general és un gran escape.
Vam sortir a
manca de 13 minuts, també jugant el nivell standard.
Escape
imprescindible.
Ambientació/Immersió– Real Feina gamemàster – Molt bé Proves –Complicadotes,
d’equip, bones.
Feia molt de
temps que sentíem parlar de Cubick. I
vistes les bones crítiques vam decidir d’anar a provar les dues sales que tenen.
A l’entrevista vam flipar molt. El començament és impactant, tot i que vam quedar una mica descol·locats. Definir l’entrevista és molt difícil, la norma de no fer
spoilers fa que fer una ressenya sigui molt difícil, i l’entrevista encara ho complica més. Només direm que mai s’està prou preparat pel que t’hi pots trobar.
La immersióés brutal, tot i que en
aquest aspecte hi ha un petit detall que en la nostra opinió fa que no sigui una obra mestra, però poc li falta.
La decoracióés acurada y molt real.
Sorprenent. Ens ha agradat molt.
I ja arribem a
les proves. Aquíés son els de Cubick hi posen el millor. Varietat,
abundància i un nivell de
dificultat gens baix. Moltes proves divertides i algunes de trencar-te el cap
de mala manera.
La sala, i el
gamemàster a més, afegeixen un plus de tensió, urgència i nervis, que fa
que l’experiència resulti esgotadora. Realment vam sortir de la
sala fets pols anímica i físicament. Molt contents, això sí.
Si voleu posar a
prova el feeling que existeix al vostre equip, aquest és l’escape. Tot plegat porta
a una experiència intensa que fa que
els 80 minuts del joc passin volant.
Gran feina de la
gamemàster que diguem que
complementa molt bé el joc.
Nosaltres vam
aconseguir sortir a manca de 6 minuts jugant el nivell standard.
Escape imprescindible.
Ambientació/Immersió– Espatarrant!
Feina gamemàster – Essencial i boníssima.
Proves –Per triar
i remenar, n’hi ha per tothom! Experiència global – Esbojarrada!
A Gàngters, dinero, armas y alcohol, nom poc afortunat
que han triat per substituir a l’antic de The
Bootleggers, et poses a la pell d’un gàngster del temps de la llei seca.
Aquesta sala de
Máximum segueix la tònica de les sales de la franquícia Claustrophobia. És a dir, decorats absolutament reals que fan que
et creguis la història. A Máximum més que a fer un escape, hi vas a viure una ventura. És el que en diuen un quest.
Aquesta sala en
concret ens va deixar amb molt bones sensacions.
Bon començament i millor continuació, on vas vivint l’aventura amb proves cada cop més sorprenents. Hi ha algunes d’elles que són flipants. I totes perfectament integrades a la pel·lícula en què estàs ficat.
Potser alguns
escapistes més purs poden pensar que
aquest tipus de sales són molt facilones, però a nosaltres ens agraden molt. La immersióés màxima i et sents l’heroi fent el burro en proves d’habilitat i lògica en comptes de trencar-te el coco en
complicats enigmes.
En aquestes
franquícies, els recursos
tecnològics són molt superiors a les sales convencionals i això va tot en favor de l’aventura.
La gamemàster, una noia molt divertida, ens va atendre molt
bé, tot i que a la sala no la vam necessitar,
ja que quan no hi ha cadenats ens en sortim millor.
Bon final de joc
i satisfacció per l’experiència viscuda, que és el més important.
Si us van els
quests i valoreu la decoració, escape imprescindible.
Ja havíem fet
Jigsaw I la Ouija, així que no ens ho
vam pensar gaire quan els d’Horror
Box van anunciar que obrien la seva nova sala Catalepsia.
Vam decidir anar-hi com més aviat millor, perquè fos
totalment sorpresa, sense haver llegit cap ressenya d’altres bloggers que seguim.
La veritat és que
després de llegir a la seva web que l’experiència es desenvolupa íntegrament dins d’un taüt i que no era apte per a claustrofòbics,
vam dubtar perquè la meva parella té claustrofòbia segons en quines situacions. Però com que fer un escape sense ella seria pitjor que posar-li les banyes, s’ho va agafar com una experiència de
superació personal i em va voler acompanyar.
L’aventura ja
comença tan bon punt fas la reserva. I és que preparar un enterrament porta molta feina. Òstia puta quin fart de pencar. Però tot es
fa a fi de bé, i té la seva recompensa.
Un cop feta la reserva, els dies passen i les preguntes
es multipliquen. Com es pot fer un escape dins d’un taüt? Serà molt angoixant? Com serà la
introducció? Hi haurà prou ventilació si em tiro un
pet? Etc…
El començament
del joc és immersiu des del primer moment, i això no tranquil·litza massa. En algun moment et dóna la impressió que t’has ficat en una història que
ja no controles i de la que no et pots escaquejar.
Tot i que si algúés timorat, ho pot passar malament quan comença el joc, creiem que és una experiència apta per a la gran majoria de
persones. Amb una mica de mentalització, això sí.
Un cop la cosa comença de veritat, ja t’oblides de totes
les merdes i vas a fer el que has de fer. Sortir l’abans possible. Quan la ment es posa en marxa, no només t’oblides de les pors, sinó que a sobre ho passes bé.
Les proves són molt
xules, sembla mentida com en un lloc tan petit es puguin integrar tan bé. La col·laboració entre els difunts és essencial.
El nivell de dificultat és mig. Nosaltres hem trobat algunes proves que semblava que estiguessin
fetes per a nosaltres.
La durada de 30 minuts l’hem trobat adequada, ja que el tipus d’experiència fa que la intensitat estigui
assegurada. Precisament, en aquest cas sortir de l’escape és molt més alliberador, collons!
Un temps de 18 minuts i 21 segons ens posava com a millor
temps al quart día des de l’obertura. Suposem que ens durarà poc,
però fa gràcia.
Gamemàster com
sempre a Horror Box, perfecte. Gran xerrada postpartida on t’expliquen algunes coses molt curioses.
Creieu-nos, no us deixeu coartar per la por i proveu de
viure el vostre propi enterrament. Una experiència nova i que espero tardeu molt temps a repetir. Val molt la pena.
Quan vam anar a
Encrypt, coneixíem algunes bones crítiques i les poques coses que s’expliquen a la web, peròés una d’aquelles sales que no saps ben bé què et trobaràs.
L’aventura ja comença a la que truques a la porta, i ja queda bastant
clar que no será un joc tranquil. L’ambientació està molt aconseguida i tota
la decoració, proves i demés estan fetes per ells mateixos, però aconseguint un nivell de realisme molt alt.
Bàsicament vas al local a salvar l’Ángela, una noia amb cara de no haver trencat mai
un plat i que està retinguda en aquella
casa i en seriós perill que la facin a
trossets. Un cop dins la cosa es complica i el que acabes tement és que qui acabi a trossets siguis tu.
Les proves són originals i queden molt ben integrades. Algunes
són realment divertides de fer. Amb algun
moment de yuyu i alguna sorpresa “inesperada”. Algunes ens van encallar ja sigui per la seva
dificultat o perquè no teníem els sentits prou alerta. Però en general no es pot considerar que sigui gens fàcil, tal com referma la seva taxa d’un 40% d’èxit.
La gamemàster va estar perfecte al seu paper, aportant al
joc un plus de malaputesa i humor negre.
Final ple de
nervis en que se’ns acabava el temps, però quan semblava que no, vam aconseguir sortir per
menys de 2 minuts. Aquí destacar el final, que és sorprenent i acaba de donar sentit a la història.
Xerrada final amb
la Eliani, la nostra gamemàster, que va ser d’allò més cordial i simpàtica, ara sí. Es nota la seva passió pels escapes i es podria
haver allargat molt més si alguns de l’equip no haguessin treballat l’endemà.
Ens van avisar
que a principis d’any obriran Crematorium,
la seva sala de terror. Per descomptat que hi anirem.
Sala
imprescindible.
Ambientació/Immersió– Molt currada, i mai millor dit.
