La penúltima parada de la Pain Route ens portava al barri
de Whitechapel, on estan passant coses molt dolentes.
Hi ha algú o alguna cosa que provoca mal rotllo i hi ha gent que la palma i/o desapareix.
Hi ha algú o alguna cosa que provoca mal rotllo i hi ha gent que la palma i/o desapareix.
Només arribar al lloc, comença l’aventura. Una immersió diferent que té el seu punt.
La decoració del lloc és admirable, et trobes rodejat del decorat perfecte a l’història que has de seguir. Els elements, els racons, tot està dissenyat perquè visquis l’ambient humit, tètric i decadent del barri.
Les proves són molt variades i no és qüestió d’encantar-se més del necessari. No tenen una dificultat alta, però hi ha moments que costa pensar amb claredat. La
tensió del escape va “in crescendo” a mesura que t’acostes al final, destacant
un moment d’aquells en què et venen ganes de cridar a la mama i saps que serà un dels moments que recordaràs per més escapes que facis.
No cal dir que
vam riure molt. I com en la majoria de sales de terror, crits, confusió, mecagumdéus i òsties putes.
Per la part que toca
al gamemàster, l’actuació va ser de luxe. Va brodar un paper perfecte i al finalitzar el joc vam tenir
reunió de veïns de Whitechapel, que cal destacar que són molt macos i agradables. La part humana (e
inhumana) d’aquesta sala ens va
causar una impressió fantàstica.
Una gran sala que
posem a la nostra llista d’imprescindibles!
Ambientació/Immersió – Diferent, boníssima.
Feina gamemàster – Collonuda, perfecte.
Proves – Variades, divertides,
bones.
Experiència global – Bestial, de la òstia puta!!
